La passió (o, si més no, una)

"La passió és l’etern retorn de la frenesia"

La passió esclata. És el tot i el no-res, una seqüència incabada. Una frase a mitges, una trucada sense resposta, un correu electrònic que no arriba. Passió és existència i manca de distància, retrobament i comiat, un destí que ningú no creu. I, sobretot, la passió és ràpida, enèrgica, impulsiva. És una enumeració, un seguit, una sèrie, un final a l’horitzó, un horitzó que es reinventa, una utopia certa, una creença inestable, però ràpida, efusiva, que se’ns escapa. La passió és frenètica.

["Absència de dubte i excés d’opcions, és una paraula dita i cent de callades..."]

La passió és trèmula. Un equilibrista a punt de caure. Una pedra a la finestra. Una caiguda lliure, un vidre trencat: un buit infinit, un infinit buit. Unes cortines que es descorren. Passió és un home i una dona, dos homes, dues dones. Tres orgies. És el moment efímer de dotze campanades, tot començament i cap final. Absència de dubte i excés d’opcions, és una paraula dita i cent de callades, un estol de por sense ocells, una estela d’escuma sense vaixell, un cable estripat, una espurna abans de l’incendi. La passió no s’acaba.

["...la passió es mou, s’escapa, ens defuig i ens retroba, la passió no ens vol però ens desitja, no ens convé però ens revifa..."]

La passió se’ns escola entre els dits. És una hora concertada, un parell de llavis rosats, la pell més càlida. Són uns sostenidors a terra, la fusió d’intencions, la manca d’objectius, la contradicció de principis. Un cop, un frec, un repicó de tecles embogides. Teixits que despullen pells i pells que es vesteixen a si mateixes. Un llibre sense fi, el pas de pàgina a pàgina, la fugida d’una línia rere l’altra. I, sobretot, la passió es mou, s’escapa, ens defuig i ens retroba, la passió no ens vol però ens desitja, no ens convé però ens revifa. La passió és revolució.

["La passió pot ser la calma d’una infusió calenta en una nit d’hivern gèlid mentre la ment més recargolada només pretén, per primer cop, saber ser feliç."]

Ara bé, la passió també pot ser calma. Ho és un escrit intens i llarg, pausat per tres frases subordinades de relatiu incert, dos incisos inoportuns i els subjectes entre parèntesis. I no deixa de ser-ho un paisatge de tardor a través d’una finestra rere la qual tot comença, una primavera tan esperançadora com fora de lloc, les forces de l’univers que maquinen a favor teu, un pessigolleig sense fi que comença a la panxa i acaba en una xerrameca descontrolada que vol ser discurs i que et guanya una nit de somni sense son. La passió pot ser la calma d’una infusió calenta en una nit d’hivern gèlid mentre la ment més recargolada només pretén, per primer cop, saber ser feliç.

["La passió són dos cossos i un esperit. Són totes les històries del món en el vocabulari més reduït..."]

La passió, però, és l’etern retorn de la frenesia. I, doncs, torna a esbufegar, a entretallar-se, a posseir-te i a deixar-te estar, a llençar-te a terra, a esprémer-te, a xuclar-te, a amarar-te i eixugar-te fins a l’últim àtom d’escalfor del cos. La passió et pren i se’n va, et promet i no et dóna res, o t’ho dóna tot injustament. La passió són dos cossos i un esperit. Són totes les històries del món en el vocabulari més reduït, mitja partida, un dau que sempre gira, un quart de taronja compartida, la inefabilitat ben parida, cinc minuts de confiança contra un món de mentida... La passió és que encara ens diguin que ens manca la passió!